 |
o amor de mare? |
Tot va ocòrrer un dia d´Institut...
anecdotari
El Complex d´Edipo : o amor de mare?
Tot va ocòrrer un dia d´Institut...
Aquell dia, com quasi tots, va sonar el despertador quan estava sumit en el somni més profund de tota la nit. No tenia ganes d´alçar-me, però mogut per la pixera vaig haver de fer-ho. Amb els ulls tancats, quasi de manera inconscient, mig 'sonàmbul' (comnàmbul), vaig sortir del llit, em vaig posar les sabatetes i amb gran peresa em vaig dirigir cap al bany...
El camí va ser prou llarg, tortuós i ple d´obstacles. Anava 'tambalejant-me' de pared a pared, de porta a porta, entropessant amb les cadires. Sense obrir ull, em vaig guiar per l´instint i per la meua coneixença de la casa...
Per fi, em vaig trobar davant la porta del bany. Vaig entrar i ni tan sols vaig encendre la llum. Confiava completament en les meues possibilitats; estava prou acostumat a aquest tipus de proeses, i sabia perfectament on estava la tassa del water i quines eren les seues dimensions. Aleshores, vaig calcular mentalment la possició i em vaig colocar davant la tassa, vaig traure el meu membre erecte pel líquid retés i quan estava a punt a punt de iniciar l´acció, però a punt a punt de descarregar, vaig sentir una veu celestial, impactant, improvisada, atemorida, que deia: " Si home, clava-me-la en la boca..."
Ma mare... Pixant...
'Moraleja': Sempre que vages a pixar, mira a vore si hi ha algú assentat.
Mama, besadetes... Mua,Mua...
