Aug19_52.JPG (55565 bytes)

Paco el Simpàtic & El Pansit

 

   Era un 19 d´Agost del 2002... Les quatre de la vesprada. Un sol que caia impressionant. Em vaig assomar al balcó i allí estaven ells, més durs que el 

màrmol, passejant per la Plaça. No hi havia ni una animeta pel carrer, excepte 

ells, amb pas calmat, segurs de sí mateix, acudint a la seua cita diària, al seu insubstituible passeig per la Plaça de després de dinar. Vaig baixar per tractar 

de consolidar aquella entrevista que ja teníem pre-pactada. I així va ser, me la 

van concedir. Vam estar un bon rato parlant, i la veritat és que vam passar uns moments molt divertits. Ens vam riure i vam parlar un poquet de tot. I ací està 

el resultat.

 

Parlant de...

    Xixona

    L´esport xixonenc per excel.lència

    El motocarro del Pansit

    El Primer Amor

    Les seues  arts de seducció

    Quina és la seua dona ideal

    El tamany importa? Bon nas, bon compàs.

    Per què et diuen Paco el Simpàtic? I El Pansit?

    Aficions

    Paraules dedicades al poble de Xixona

 

 

Parlem de Xixona...

 

Aug19_51.JPG (84995 bytes) Bé Paco, Avui en dia, crec que tot el poble et coneix, però eres de Xixona? Vas nèixer ací?

Paco.- Sí, sóc de Xixona. Però els meus pares són de fora. Ma mare, de Callosa i mon pare d´Andújar. També tinc dos germanes més, però una de elles està fora de Xixona.

 

Malgrat tenir pares de fora, et sents identificat com a Xixonenc?

Paco.-Sí, claro, je je...

 

Xixonenc de pura cepa? Aug19_43.JPG (79533 bytes)

Paco.- Sí , claro, je je...

Creus en el ADN xixonenc?

Paco.- Si, je, je... El ADN xixonenc, je je...

T´agrada la gent del poble?

Paco.- A mi m´encanta.

Què és el que més t´agrada?

Paco.- Pues m´encanta el típic xixonenc, la forma de ser del xixonenc, la forma d´expressar-se, lo bromistes que son, saps, tot això...

Creus en el menfotisme? Creus que tot xixonenc és d´alguna manera, un menfot?

Paco.- No, això no. No crec que siguem uns menfots.

Pansit.- Ací el que passa és que ens ho tirem tot a l´esquena. Més clar que l´aigua. Pansit

Paco.- Sí, je je, eixa es la paraula...

Pansit.- De fer algo, per exemple, els banquets de la plaça, els lleven, i ale, ahí quea eso!

 

I què és el que menos us agrada?

Paco.- No, no hi ha res, no hi ha ningú perfecte, però no sé, no sabria que dir-te.

 

Per exemple, penseu que sempre es xarra més del compte en este poble?

Paco.- Bueno, en qualsevol puesto pasa això, no sols ací. Al ser un  poble per supost que passa. En la ciutat passes més desapercebut, però en els pobles sempre passa això.

 

Qué canviarieu de Xixona?

Pansit.- Jo el que canviaria... Jo sí que canviaria algo... (silenci) Canviaria moltes coses. Açò de baix és un paseo, no un mercat! Jo si que ho canviaria, posar-lo en un altre puesto i no ahí baix, perquè aixo és un paseo, igual que els cotxes, això no és un parking de cotxes, és un paseo.

En el tema del mercat, si no tenen un altre puesto, que ho munten a la plaça del mercat. Antes estava allí. Això és el que jo canviaria.

I el parasol? Què penseu de la nova ubicació del Parasol en el Barranc de la Font?

Paco.- Jo el posaria on estava antes.

Pansit.- Jo també tornaria a posar el parasol on estava. Allí baix ha de ser un fracàs. Tu saps lo bonico que és això de que, en acabar de desfilar, muntar a les escoles. Claro, i ara anar a cosa feta allà baix al pont... Allí no va ningú.

Paco.- Claro això ha sigut així tota la vida... I allí està tot ple de mosquits... 

Aug19_47.JPG (70931 bytes)

Home, lo bonico és que a lo millor hi ha un concert i està el castell allí dalt.

Paco.- Claro , claro. És molt ample, però la gent ha de baixar allí... 

 

Conta la legenda que un dia va aparéixer en mig de la Plaça uns columpios, sortits de la terra milagrosament, brotant per les aceres com per art de màgia... 

Pansit.- Juas, juas juas, això són ja coses de l´alcaldesa. Je, je...

 

Va ser l´aparició d´algun sant? Va ocórrer de veritat? O solament és una legenda?

Pansit.- Això va ser com el nostre Senyor. Una aparició. És veritat, veritat, no és legenda. Això va ser un error. Ho van posar per bé, però la gent es va queixar enseguida i els van llevar.

Parlant d´algún altre tema del poble: la cantera. Què opineu? Creieu que aixó és un palo?

Paco.- Sí, clar, clar, però jo crec que ja no ho fan.

Pansit.- Jo crec que no val la pena, no val ni comentar-ho. En ves de tirar-ho tot a la butxaca, que donen faena a tot el poble. I no això de fer paelles ahí dalt, en, en... en Sant Antoni.

I un tema més general: l´ onze de setembre. Com ho veieu?

Paco.- Això és molt fort. Ahí hi ha que tallar caps. Tu saps les persones que s´han carregat inocents? I ha repercutit a tot, a tots els sectors, al calçat , al terró, a tot a tot...

Parlant de temes més seriosos, què opineu de l´arbitratge a Espanya en el mundial de Corea?

Paco.- Crec que vam eixir perjudicats, però un muntó, com sempre, je je, Jo no sé el que passa que als espanyols no ens poden ni vore en el món, no sé no sé...

Tornar a l´index de l´entrevista

 

Parlem de l´esport xixonenc per excel.lència

 

Bé, com a xixonenc observador, m´he fixat que sou uns bons practicants de l´esport més significatiu que hi ha ací en el poble, no sé si sabeu de quin esport estic parlant. Vos agrada el sport?

  Sí clar...  

Doncs estic parlant del Plaça cap amunt...

Paco & Pansit a l´uníson.-  Plaça cap avall !!! Je je je...

Pansit.- Eixe és el esport més bonico i millor que hi ha, el plaça cap amunt , plaça cap avall.

Paco.- Je je , sí, je, je, el més bonic. 

Té tradició eh? Que ni les olimpiades dels grecs ni res no? 

Sí sí, je je... 

 

Vosaltres heu pensat alguna vegada en organitzar unes 24 h esportives de plaça cap amunt, plaça cap  avall?

  Je, je, no, no hem pensat.

 

I no us agrada la idea de fer una competició que començara per exemple, a les 8 del matí fins a la nit, i a vore qui pegava més revoltes?

Paco.- Pos sí, si que hi hauria gent que...

Pansit.- Aixó seria una cosa bonica de vore. A vore qui es el que més voltes pega en el poble. Si, je,je... Això si que sería una cosa acertà.

 

I qui creieu vosaltres que seria el guanyador o guanyadora?

Paco.- Pues hi ha una dona,  de edat, que passeja molt...molt molt´. Eixa si que ens guanyava a nostaltres, sí,  je, je...  

Qui es? Com li diuen?

Pansit.- Jo sé el sobrenom... És cosina de la meua cunyà, una que va molt... a l´home crec que li diuen ... No sé si la coneixes, eixa eixa eixa eixa sí que es un correcaminos !!!

Paco.- Si si... Eixa fa kilòmetres je je je... Eixa a les 11 de la nit encara està pegant voltes per la Plaça, plogue o neve.Aug19_56.JPG (73483 bytes)

 

Paco, teniu algun record de voltes pegades a la plaça?

Paco.- Sí sí, je,je...  66 voltes a la Plaça, je je, jo i un amic que li diuen Mateo, je, je, uno en ulleretes.

 

Però vau estar contat-les? 

Paco.- Sí, sí. Vam estar contant-les una vesprada, je, je, però aixó ja fa... molt temps. Ve de llarg...

 

Però de què constava el trajecte?

Paco.- Pues de la porta de ca el tio Elies hasta la punta de dalt. Sí, je, je 66 voltes

Però, un aspecte important  és: Quina acera utilitzaveu?

Paco.- Jo sempre , la mateixa acera, aquesta de la orxateria.  

 

Mmm, que curiós, aixó per que? Per que la gent sempre li pega per anar per una acera?

Pansit.- És que nosaltres tenim la costum en este poble de nosaltres, per esta acera, i els millonaris van per ahí en front. Aug19_54.JPG (63509 bytes)

Paco.- Je je je je !!!

En aixó no m´havia fixat jo.

Pansit.- Ací en xixona s´estila. Pregunta-ho i vorás. Per ací els pobrets i per allí els millonaris... Je je je...

La gent va més per esta acera.

Tu mira, en festes, estos soparets. La gent anava en la majoria per esta acera. Estava plena.

I nosaltes ens tenim que passar a l´altra cera perquè en esta no es pot anar. Je je je...

Doncs feu una manifestació, queixe-vos en el plenari de l´ajuntament...

Paco.- Si je je, això farem... je je  

 

Quines són el tipo de gente que sol practicareste sport’

Paco.- Pues normalment, gent major.

I vosaltres per què ho feu?

Paco.- Pues per llevar-nos panxa, je je, després de sopar.

Pansit.- A mi m´agrada, quan acabem de sopar, baixe i em pegue 20 o 30 voltes cap amunt i cap avall,

i després arribe a casa, em gite, i em quede com un rei.

  Aug19_48.JPG (84090 bytes)

Pero pels matins ho feu?

Pansit.- Clar clar. Pel matí jo em pegue 20 o 30  voltes més per la plaça.

Paco.- Pero per la vesprada més. I per la nit es quan, millor. Quan més gent va.  

Deurieu de preparar una competició.

Paco.-Sí, jo crec que hi hauria bons competidors, bona competència.

Pansit. Un muntó ho farien .Ahí hi ha mandanga.  

 

 

Tornar a l´index de l´entrevista

 

El motocarro del Pansit

 

Bé, Antonio, parla´ns ara un poquet del teu motocarro, conegut per tots.

Paco.- Je, je, conegut per tots, je je...

Quants hi ha ací en el poble?

Pansit.- Cinc. En tinc dos jo. El del meu germà és meu també. Està el de García, i un gitano que va envolant per ahí i un altre...

Però, conta´ns. En estiu farà molta calor ahí dins. No tens aire acondicionat?

Pansit.- No, aire acondicionat no. Té una finestreta baix al manillar i les dos ventanilles que té al costat.

 

Bé, doncs per a l´hivern et vendra de perles perquè no fa fred. I una altra cosa: això carrega molt? Aug19_53.JPG (71215 bytes)

Pansit.- Ahí pots carregar el que vullgues.

 

Però després pot muntar allí dalt a les casetes?

Paco.- Je, je , je...

Pansit.- Home, clar que munta. Això feia falta, que no muntara. Té cinc marxes: Quatre marxes, una reductora cap enrere, i una força com un dimoni. Pots carregar el que et done la gana. Home, jo he carregat una nevera! Neveres, televisors i tot !

Paco.- Està molt bé, està molt bé...

 

Paco, tu has muntat al motocarro?

Paco.- Sí, em va muntar un día. I una altra volta que ma mare estava malalta, ens van fer un paper i la podíem dur a la clínica i no li dien res.

 

Tornar a l´index de l´entrevista

 

El primer amor

 

 

Bé, i anem a pasar a temes més interessants i seriorsos. Per exemple, conteu-me om va ser el vostre primer amor.

Pansit.- El meu és llarguet...  Mira, jo estava d´aposentador en el cine de Baix. I allí vaig conéixer jo a la meua dona. Vaig festejar amb ella dos anys. I em vaig casar. Bueno, antes de casar-me m´havien dit que era un poquet perillosa (rises. je je), però jo no vaig fer cas, perquè si haguera fet cas, haguera guanyat diners... Bé, pues ens vam casar, vam estar junts 4 anys, vivint la mar de bé, vivint una vida fantàstica... I de la nit al matí... Bé, jo m´alçava tots els dies a les sis del matí per a anar a fer faena. Jo feia faena en la Industrial. Però les veïnes que tenia al costat em deien: "Antonio, ahí en ta casa entra algú". Calle, calle, no faça cas. Anar-me´n jo i entrava uno. I jo agarre un dia, i dic, ho he de saber. Vaig anar a la fàbrica i li vaig dir a l´encarregat: "Mire, tinc un poblema. Em deixa anar un moment a casa a per una cosa que se m´ha oblidat". Total, que vaig anar i, efectivament, els vaig agarrar en el llit meu (exclamacions, silenci). Ella se´n va anar a Campello amb ell i em vaig separar. I un dia, per mediació de Fernando Galiana, que era l´alcalde en aquella època, em va cridar un dia i em va contar que a la meua dona l´havien abandonat en El Campello. Em va dir: "Antonio, tú vols fer-me un favor?... Dona-li una oportunitat a la teua  dona i torna en ella. I si torna a fer el mateix, aleshores ja pots fer el que vullgues". I li vaig donar una oportunitat com el Cordobés, i al dia següent, estava fent el mateix.

Aleshores vaig haver de buscar un advocat, i finalment, el que està ara amb ella, va pagar el seu divorci i el meu. I després, vaig anar al banc després d´arreglar-ho tot, per llevar-la de la llibreta, i m´havia fotut dos millons de pessetes (de nou, exclamacions)... 

Què et pareix? Jo, mira, ara, avui en dia, puc estar tranquil. A l´hora de la veritat, avui, puc anar a casa quan vullga. Tú fixa´t  en el meu poblema.

Paco.- Guaai, què barbaritats ! Hi ha gent per a tot! Què coses!

Pansit.- Veus que el meu poblema és gran. Fixa´t tu, açò et parle de fa més de vint anys... 

 

Aug19_45.JPG (77442 bytes)

I després què? Com et troves ara? Et sents millor, pitjor?

Pansit.- Jo ara estic millor que mai. Bé, no del tot perquè fa dos anys que va faltar ma mare. Entonces jo estic malalt de dos hèrnies discals, la columna tota enrotllà, no puc operar-me perquè si no em quede en una cadira de rodes. Estic cobrant una pagueta, però res, una misèria. 

Però avui en dia, sents rencor, ràbia?

Pansit.- No, no, res. Encara que m´ho regalen, no ho vull.

 

    - Silenci... -

Fotre, ens hem posat seriós eh?

Pansit & Paco.- Je, je, sí, un poquet, je je...

Però continues enamorat d´alguna altra persona?

Pansit.-  Ara de moment no... Mira, jo vaig a dir-te una cosa... Jo avui, si no tinguera que dependre d´un germà meu, jo avui estaria amb una dona. Però jo portar una dona en casa, aquell que no treballa, a saber... Diu que ara en passar festes es posarà a fer faena. Jo, en el que cobre, per donar de menjar als tres, no podria. De lo meu, vivim els dos, paga llum, paga aigua, paga-ho tot...

Bé, Paco i tú? Conta´ns com va ser el teu primer amor.

Paco.- Je, je , je ,je... Jo el primer amor... Je, je !!! Va ser una xicona d´ací del poble... Va ser en eixir d´escola. Jo ja no estava en l´escola, i a ella li faltava un any per acabar. Je,  je, i eixe amic d´ulleres i jo anavem a per la mateixa, je je... I ella, pues, es va decantar un poquet més per ell, però al final, ni ell ni jo, je je je... Ninguno dels dos. Però vam quedar molt bé, com amics. Inclús ara, ens veiem, i xarrem, i ens peguem dos besades... Som molt amics i ens recordem.

I es que he tingut molts amors, però el primer va ser eixe, esta xicona d´ací del poble. I va ser molt bonico, perquè jo la volia molt, però jo no era correspongut. El que quasi sempre m´ha faltat, ser correspongut. Jo note en falta trobar una xicona, m´agradaria trobar-ne una, no? En Ibi, hi havia una xicona que em volia a mi, però jo en eixe moment estava per una altra, i no vaig voler. I ací en el 25, també, hi havia una xicona que li agradava jo, i jo ni cas, perquè estava enamorat de l´altra, no? I jo dic, xe, sempre em passa el mateix, je je! Al final m´he  quedat sense res, je , je ...

Però home Paco, mai es massa tard. A més, amb eixos ulls...

Paco.- Je, je, je, je, je...

Pansit.- Ah,  una cosa, que avui no són totes iguals. Tu veus, si jo vullguera, jo demà començava de nou. Però tenint al germà allí dalt...

Però, i el teu germà? No es fa novia o què?

Pansit.- sí home, i qui  carrega amb això? Afilla-te-lo tú, je je je je je

Paco.- Je, je, je... Pues sí, jo he tingut molts amors. Potser el més gran ha sigut el primer. A lo millor he tingut un amor major que eixe, però el primer és el que més ho sents.

I tu estàs avui en dia enamorat d´alguna xica, Paco?

Paco.- Je, je, home, de més de una, je je... Hi han varies. Je, je, varies.

 

   Tornar a l´index de l´entrevista

 

Les seues armes de seducció

 

I com ho feu per  seduir  a les dones? Quines tècniques utilitzeu?

Paco.- Je, je... La meua tècnica, pues, a vore si vol vindre al cine, o la convide a sopar, o el que siga. Donar un poquet de pes per a... però... són molt dures eh?

Pansit.- Jo en conec animalaes, jo en conec animalaes, animalaes... I a totes els dic el mateix, el mateix: "Ala perla, vols un cafenet gelat?" (rises) Jo a totes els dic el mateix. Igual em diuen que sí, que em diuen que no (rises). Però no és que vaja en mala intenció. En lloc de dir "vaig a conviar-te a un café", li dic "perla, ale, amone que vaig a convidar-te a un café gelat", siga hivern o estiu.

 

Aleshores, Paco, tens alguna en el punt de mira, no?Aug19_49.JPG (79725 bytes)

Paco.- sí. (Silenci). Tres o quatre, je, je ,je.je. Es que jo, com m´agraden tant, saps?

Pansit.- Jo, fa un mes, em diuen: "espera´t ací en la porta de galeries que volen parlar amb tu". I res, em vaig esperar, però no savia qui era. Pensava que era per muntar-li la compra, amb el motocarro ple. Eix, ella, i em diu: "Xe, que estaves esperant-me a mi?" . I jo dic "Eh! A mi m´han dit que m´espere i ací estic. Que vols?", li pregunte. I diu ella:"Noo, volia a vore si volies enjuntar-te amb mi" (rises). Però, jo per ara no. Sabent que l´home ha volgut tornar amb ella, no, i tenint al zangano este allí dalt... (el germà)

Paco.- Jo he tingut moltes ocassions, però quan he volgut jo, elles no han volgut, i al revés... Però això li passa a moltíssima gent, no sols a mi. Je, je. Com es aixó? "Lo que quiero no me lo dan, y lo que me dan no lo quiero", je je...

Tornar a l´index de l´entrevista

 

Com els agraden les dones

 

 

Com vos agraden les xiques a vosaltres?Aug19_55.JPG (62385 bytes)

Paco.- Buaa, roges, morenes, de tot, je je. Primetes, groses, m´agraden totes.

Pansit.- Jo en això no tinc manies, no en tinc. En  tal de que siga una dona de casa, no m´importa.

 

Y Quina és la part del cos que més us agrada?

Paco.- Je,je. És que no té desperdici. Je, je. A mi m´agrada tot. Les cuixes, per exemple.

Pansit.- A mi m´agrada tot.

 

Y la part del vostre cos que més estimeu?

Paco.- Home, no sé. Jo, els ulls.

Pansit.- Jo, en tenir la vista ben clara, em conforme.

Tornar a l´index de l´entrevista

Bon nas, bon compàs

Com podem vore, Paco, tu i jo tenim un nas prominent, gran (rises), encara que tu, Pansit, tampoc et quedes curt, no?

Paco.- Je, je, sí, sí que pareix que el tenim grandet.

Pansit.- No, jo tampoc em quede curt, je, je.

Considereu que el vostre nas és un nas sexy?

Paco.- Je, je, no.

Pansit.- Normal i corrent, normal i corrent.

Hi ha un dit molt famós que diu: Bon nas, bon compàs. Esteu d´acord amb aquesta dita? Es compleix en vosaltres? Teniu un bon compàs?

Pansit.- Normal.

I tu Paco?

Paco.- Je, je, je. Bé. je. je. je...No em queixe, je je...

O siga que si que... Je, je. Has tingut alguna anècdota graciosa?

Paco.- Sí, je, je,je. Bueno, una volta estava en una xicona, i em va dir que això no... que no, je, je, je. Que això era massa gran per a ella, je, je... Però dona, je , je, però jo que he fet? je je. Quina culpa tinc jo! Me caguen la mar... Em va deixar tallat.

Pansit.- Això són coses normals i corrents, normals i corrents.

Paco.- Sí, je, je, però a mi m´ha passat ja dos  voltes, je, je... No es que presumesca de tindre-lo molt llarg, però no m´agrada tan llarg, perquè, je, je, al final tot són problemes, em diuen que no i que no, que fa mal. I jo, que ha de fer mal!

I coneixeu a un altre que també tinga un bon compàs?

Paco.- Sí, Moisés, diuen, diuen, jo no ho sé, no li l´he vist. Això diuen, diuen. Com la gent diu que jo la tinc així, pues duen que hi ha un altre que també... Je, je... Jo no l´he vist ni m´agradaria vore-lo, je, je....

 

 

Tornar a l´index de l´entrevista

 

Per què et diuen Paco el Simpatic? I el Pansit?

 

Paco, ningú nega el teu carisma, i crec que molta gent sent carinyo per tu. Savies que et coneixen com a Paco el Simpàtic, no? I t´agrada l´ apodo (malnom)?

Paco.- Sí, je, je...

 

Aug19_52.JPG (55565 bytes)

Podries dir-nos per què et diuen Paco el Simpàtic?

Paco.- Perquè m´agrada relacionar-me amb tota classe de gent, amb gent rica, pobre, saps? Per exemple, en el cura, en el basurero... M´agrada relacionar-me amb tots, i m´agrada portar-me bé en tots. Crec que és correcte, crec. Crec que no faig mal a ningú, ningú em fa mal a mi...

 

T´agrada saludar a la gent?

Paco.-Sí, clar, clar, je, je...

Pansit.- I besar és el que més li agrada, sobre tot a les xicones, je je...

Paco.- Je, je, je, je, sí, sí... Després diuen: " fotre, amb l´excusa del simpàtic t´agrada besar a les xicones, eh? " Je, je, je...

 

I tú, Pansit, d´on et ve eixe apodo (malnom)?

Pansit.- Eixe apodo (malnom) ve de m´abuelo, que li dien el Pansit, i ara se´ns ha quedat per a nosaltres. És algo heredat.

 

Tens fills? Algú per a heredar el teu malnom? T´agradaria tenir-ne?

Pansit.- No. Si en tinc alguno, està escampat per ahí, je je je... Sí m´agradaria tenir-ne. Portar una família endavant és lo més bonico que hi ha.

 

Però vosaltres ho feu amb condó o sense?

Paco.-Je, je...A mi m´agrada sense, je je. Però és perillós perquè es pot quedar embarassada, pots agarrar enfermetats...

Pansit.- Bueno, pero eso es peligroso para un hombre que es casado, para uno que es soltero no... Jo anava a Barcelona a fer la temporà... Que acabavem, el divendres? Pues el divendres, agarravem el metro o el cotxe de línia, i ale, cap a la placeta i allí feiem tot el recorrido, tot el cap de setmana, a vore les xicones.

 

Però vosaltres ho feu amb condó o sense?

Paco.-Je, je...A mi m´agrada sense, je je. Però és perillós perquè es pot quedar embarassada, pots agarrar enfermetats...

Pansit.- Bueno, pero eso es peligroso para un hombre que es casado, para uno que es soltero no... Jo anava a Barcelona a fer la temporà... Que acabavem, el divendres? Pues el divendres, agarravem el metro o el cotxe de línia, i ale, cap a la placeta i allí feiem tot el recorrido, tot el cap de setmana, a vore les xicones.

 

Tornar a l´index de l´entrevista

 

Aficions

 

Teniu algun hobbie, a part, clar està, de les dones? je je

Paco.-Je, je...Sí, jo el Ping-Pong. Jo jugava molt amb el teu germà. Al principi, ell va començar a jugar amb mi. Jugavem ahí on estaven les galeries, hi havia taules i futbolins i de tot. Primer li guanyava jo de sobre, però després em guanyava ell a mi, je , je... I ara si m´agarra em deixa k.o.

Pansit.- Mira, el meu footing és el motocarret cap amunt i cap avall... 

Paco.-També m´agrada molt el futbol. El torneo d´empreses... Jo jugava de davanter centre i de porter. I d´allí va eixir el mote de Paco el Simpàtic, perquè m´agradava fer amics amb l´equip contrari, no vaig tenir ninguna tarjeta groga, ni res... Em van donar copes, en tinc tres en casa, a la simpatia. La gent , com em coneixia, em dien, mira Paquito el Simpàtic, i em saludaven des de la grada...

Pansit.- Jo, fins fa dos anys, llavava la roba del Xixona Esportiu. M´enduia la roba a ma casa i la llavaba... Jo vaig a vore als juvenils tots els diumenges...

Tornar a l´index de l´entrevista

Paraules dedicades al poble de Xixona

I ja per a acabar, volieu dir unes paraules per al poble de Xixona?

Paco.- Sí, mira, jo et dic una cosa. A mi m´agrada molt viatjar, i eixir per ahí, però jo a Xixona, no la canvie per ningú. 

Pansit.- Jo, per a mi no hi ha altra cosa. 

Paco.- A mi en diuen, per què no te´n vas a Ibi, o Alacant, tu que pots. Però jo a Xixona no la canvie per res. Si estiguera lluny d´ací, crec que em moriria. Ací  en este poble no hi ha res per divertir-se, però és que tira molt, tira molt. Jo ací sóc feliç.

Pansit.- Mira, jo et dic que he tingut ocassions d´eixir, perquè tinc la meua cunyada en Ibi, i em diu que vaja i que vaja, però com m´he de deixar al meu germà a soles. Si el deixe a soles, es mor de fam. Jo faig macarrons, giraboix, A mi ninguna dona m´ha d´ensenyar a fer res...

 

 

Bé, m´ha agradat molt parlar amb vosaltres. Espere que haja sigut un bon ratet per a vosaltres, i res, fins la pròxima.

Paco.- Je, je... Igualment. Açò és de categoria. Bueno, muchacho, ja ens vorem...

Pansit.- Sí, de categoria. Mira, jo me´n vaig ara a fer-me un cafenet gelat. Ale, ja ens vorem...