Paco el Simpàtic & El Pansit
Era un 19 d´Agost del 2002... Les quatre de la vesprada. Un sol que caia impressionant. Em vaig assomar al balcó i allí estaven ells, més durs que el
màrmol, passejant per la Plaça. No hi havia ni una animeta pel carrer, excepte
ells, amb pas calmat, segurs de sí mateix, acudint a la seua cita diària, al seu insubstituible passeig per la Plaça de després de dinar. Vaig baixar per tractar
de consolidar aquella entrevista que ja teníem pre-pactada. I així va ser, me la
van concedir. Vam estar un bon rato parlant, i la veritat és que vam passar uns moments molt divertits. Ens vam riure i vam parlar un poquet de tot. I ací està
el resultat.
Parlant de...
L´esport
xixonenc per excel.lència
El tamany importa?
Bon nas, bon compàs.
Per
què et diuen Paco el Simpàtic? I El Pansit?
Paraules
dedicades al poble de Xixona
|
Paco.- Sí, sóc de Xixona. Però els meus pares són de fora. Ma mare, de Callosa i mon pare d´Andújar. També tinc dos germanes més, però una de elles està fora de Xixona.
Paco.-Sí, claro, je je... |
|
Paco.- Sí , claro, je je...
Paco.- Si, je, je...
Paco.- A mi m´encanta.
Paco.-
Pues m´encanta el típic xixonenc,
la forma de ser del xixonenc, la forma d´expressar-se, lo bromistes
que son, saps, tot això... |
|
Paco.- No, això no. Pansit.- Ací el que passa és que ens ho tirem tot a l´esquena. Més clar que l´aigua. Pansit Paco.- Sí, je je, eixa es la paraula... Pansit.- De fer algo, per exemple, els banquets de la plaça, els lleven, i ale, ahí quea eso!
Paco.- No, no hi ha res, no hi ha ningú perfecte, però no sé, no sabria que dir-te.
Paco.- Bueno, en qualsevol puesto pasa això, no sols ací. Al ser un poble per supost que passa. En la ciutat passes més desapercebut, però en els pobles sempre passa això.
Pansit.- Jo el que canviaria... Jo sí que canviaria algo... (silenci) Canviaria moltes coses. Açò de baix és un paseo, no un mercat! Jo si que ho canviaria, posar-lo en un altre puesto i no ahí baix, perquè aixo és un paseo, igual que els cotxes, això no és un parking de cotxes, és un paseo. En el tema del mercat, si no tenen un altre puesto, que ho munten a la plaça del mercat. Antes estava allí. Això és el que jo canviaria.
Paco.- Jo el posaria on estava antes. Pansit.- Jo també tornaria a
posar el parasol on estava. Allí baix ha de ser un fracàs. Tu saps lo
bonico que és això de que, en acabar de desfilar, muntar a les escoles.
Claro, i ara anar a cosa feta allà baix al pont... Allí no va ningú. Paco.- Claro això ha sigut així tota la vida... I allí està tot ple de mosquits...
Paco.- Claro , claro. És molt ample, però la gent ha de baixar allí...
Pansit.- Juas, juas juas, això són ja coses de l´alcaldesa. Je, je...
Pansit.- Això va ser com el nostre Senyor. Una aparició. És veritat, veritat, no és legenda. Això va ser un error. Ho van posar per bé, però la gent es va queixar enseguida i els van llevar.
Paco.- Sí, clar, clar, però jo crec que ja no ho fan. Pansit.- Jo crec que no val la pena, no val ni comentar-ho. En ves de tirar-ho tot a la butxaca, que donen faena a tot el poble. I no això de fer paelles ahí dalt, en, en... en Sant Antoni.
Paco.- Això és molt fort. Ahí hi ha que tallar caps. Tu saps les persones que s´han carregat inocents? I ha repercutit a tot, a tots els sectors, al calçat , al terró, a tot a tot...
Paco.- Crec que vam eixir perjudicats, però un muntó, com sempre, je je, Jo no sé el que passa que als espanyols no ens poden ni vore en el món, no sé no sé... |
|
Tornar a l´index de l´entrevista
Parlem de l´esport xixonenc per excel.lència
|
|
Sí
clar...
Paco & Pansit a l´uníson.- Plaça cap avall !!! Je je je... Pansit.- Eixe és el esport més bonico i millor que hi ha, el plaça cap amunt , plaça cap avall. Paco.- Je je , sí, je, je, el més bonic.
Sí sí, je je
Je, je, no, no hem pensat
Paco.-
Pos sí, si que hi hauria gent que... Pansit.-
Aixó seria una cosa bonica de
vore. A vore qui es
el que més voltes pega en el poble. Si, je,je... Això si que sería una
cosa acertà
Paco.-
Pues hi ha una dona,
de edat, que passeja
molt...molt molt´. Eixa si que ens guanyava a nostaltres, sí, je,
je...
Pansit.-
Jo sé el sobrenom...
És cosina de la meua cunyà, una que va
molt... a l´home crec que li diuen ... No sé si la coneixes, eixa
eixa eixa eixa sí que es un correcaminos Paco.- Si si
Paco.- Sí sí, je,je... 66 voltes a la
Plaça, je je, jo i un amic
que li diuen Mateo, je, je, uno en ulleretes.
Paco.- Sí, sí. Vam estar contant-les una vesprada, je,
je, però aixó
ja fa... molt temps. Ve de llarg...
Paco.-
Pues de la porta de ca el tio
Elies hasta la punta de dalt.
Paco.- Jo sempre , la mateixa acera, aquesta de la orxateria.
Pansit.-
És que nosaltres tenim la costum en este poble de
nosaltres, per esta acera, i els millonaris van per ahí en front. Paco.- Je je je je !!!
Pansit.- Ací en xixona s´estila. Pregunta-ho i vorás. Per ací els pobrets i per allí els millonaris... Je je je La gent va més per esta acera. Tu mira, en festes, estos soparets. La gent anava en la
majoria per esta acera. Estava plena. I nosaltes ens tenim que passar a l´altra cera perquè en
esta no es pot anar. Je je je
Paco.-
Si je je, això farem... je je
Paco.-
Pues normalment, gent major.
Paco.-
Pues per
llevar-nos panxa, je je, després de sopar Pansit.- A mi m´agrada, quan acabem de sopar, baixe i em pegue 20 o 30 voltes cap amunt i cap avall, i després arribe a casa, em gite, i em quede com un rei.
Pansit.-
Clar clar. Pel matí jo em pegue 20 o 30
voltes més per
la plaça Paco.-
Pero per la vesprada més.
I per la nit es quan, millor. Quan més gent
va.
Paco.-Sí, jo crec que hi hauria
bons competidors, bona competència. Pansit.
Un muntó ho farien .Ahí hi ha
mandanga.
Tornar a l´index de l´entrevista
El motocarro del Pansit
Paco.- Je, je, conegut per tots, je je...
Pansit.- Cinc. En tinc dos jo. El del meu germà és meu també. Està el de García, i un gitano que va envolant per ahí i un altre...
Pansit.- No, aire acondicionat no. Té una finestreta baix al manillar i les dos ventanilles que té al costat.
Pansit.- Ahí pots carregar el que vullgues.
Paco.- Je, je , je... Pansit.- Home, clar que munta. Això feia falta, que no muntara. Té cinc marxes: Quatre marxes, una reductora cap enrere, i una força com un dimoni. Pots carregar el que et done la gana. Home, jo he carregat una nevera! Neveres, televisors i tot ! Paco.- Està molt bé, està molt bé...
Paco.- Sí, em va muntar un día. I una altra volta que ma mare estava malalta, ens van fer un paper i la podíem dur a la clínica i no li dien res.
|
|
El primer amor
|
|
Pansit.- El meu és llarguet... Mira, jo estava d´aposentador en el cine de Baix. I allí vaig conéixer jo a la meua dona. Vaig festejar amb ella dos anys. I em vaig casar. Bueno, antes de casar-me m´havien dit que era un poquet perillosa (rises. je je), però jo no vaig fer cas, perquè si haguera fet cas, haguera guanyat diners... Bé, pues ens vam casar, vam estar junts 4 anys, vivint la mar de bé, vivint una vida fantàstica... I de la nit al matí... Bé, jo m´alçava tots els dies a les sis del matí per a anar a fer faena. Jo feia faena en la Industrial. Però les veïnes que tenia al costat em deien: "Antonio, ahí en ta casa entra algú". Calle, calle, no faça cas. Anar-me´n jo i entrava uno. I jo agarre un dia, i dic, ho he de saber. Vaig anar a la fàbrica i li vaig dir a l´encarregat: "Mire, tinc un poblema. Em deixa anar un moment a casa a per una cosa que se m´ha oblidat". Total, que vaig anar i, efectivament, els vaig agarrar en el llit meu (exclamacions, silenci). Ella se´n va anar a Campello amb ell i em vaig separar. I un dia, per mediació de Fernando Galiana, que era l´alcalde en aquella època, em va cridar un dia i em va contar que a la meua dona l´havien abandonat en El Campello. Em va dir: "Antonio, tú vols fer-me un favor?... Dona-li una oportunitat a la teua dona i torna en ella. I si torna a fer el mateix, aleshores ja pots fer el que vullgues". I li vaig donar una oportunitat com el Cordobés, i al dia següent, estava fent el mateix. Aleshores vaig haver de buscar un advocat, i finalment, el que està ara amb ella, va pagar el seu divorci i el meu. I després, vaig anar al banc després d´arreglar-ho tot, per llevar-la de la llibreta, i m´havia fotut dos millons de pessetes (de nou, exclamacions)... Què et pareix? Jo, mira, ara, avui en dia, puc estar tranquil. A l´hora de la veritat, avui, puc anar a casa quan vullga. Tú fixa´t en el meu poblema. Paco.- Guaai, què barbaritats ! Hi ha gent per a tot! Què coses! Pansit.- Veus que el meu poblema és gran. Fixa´t tu, açò et parle de fa més de vint anys...
Pansit.- Jo ara estic millor que mai. Bé, no del tot perquè fa dos anys que va faltar ma mare. Entonces jo estic malalt de dos hèrnies discals, la columna tota enrotllà, no puc operar-me perquè si no em quede en una cadira de rodes. Estic cobrant una pagueta, però res, una misèria.
Pansit.- No, no, res. Encara que m´ho regalen, no ho vull.
- Silenci... -
Pansit & Paco.- Je, je, sí, un poquet, je je...
Pansit.- Ara de moment no... Mira, jo vaig a dir-te una cosa... Jo avui, si no tinguera que dependre d´un germà meu, jo avui estaria amb una dona. Però jo portar una dona en casa, aquell que no treballa, a saber... Diu que ara en passar festes es posarà a fer faena. Jo, en el que cobre, per donar de menjar als tres, no podria. De lo meu, vivim els dos, paga llum, paga aigua, paga-ho tot...
Paco.- Je, je , je ,je... Jo el primer amor... Je, je !!! Va ser una xicona d´ací del poble... Va ser en eixir d´escola. Jo ja no estava en l´escola, i a ella li faltava un any per acabar. Je, je, i eixe amic d´ulleres i jo anavem a per la mateixa, je je... I ella, pues, es va decantar un poquet més per ell, però al final, ni ell ni jo, je je je... Ninguno dels dos. Però vam quedar molt bé, com amics. Inclús ara, ens veiem, i xarrem, i ens peguem dos besades... Som molt amics i ens recordem. I es que he tingut molts amors, però el primer va ser eixe, esta xicona d´ací del poble. I va ser molt bonico, perquè jo la volia molt, però jo no era correspongut. El que quasi sempre m´ha faltat, ser correspongut. Jo note en falta trobar una xicona, m´agradaria trobar-ne una, no? En Ibi, hi havia una xicona que em volia a mi, però jo en eixe moment estava per una altra, i no vaig voler. I ací en el 25, també, hi havia una xicona que li agradava jo, i jo ni cas, perquè estava enamorat de l´altra, no? I jo dic, xe, sempre em passa el mateix, je je! Al final m´he quedat sense res, je , je ...
Paco.- Je, je, je, je, je... Pansit.- Ah, una cosa, que avui no són totes iguals. Tu veus, si jo vullguera, jo demà començava de nou. Però tenint al germà allí dalt...
Pansit.- sí home, i qui carrega amb això? Afilla-te-lo tú, je je je je je Paco.-
Je, je, je... Pues sí, jo he tingut molts amors. Potser el més gran ha
sigut el primer. A lo millor he tingut un amor major que eixe, però el
primer és el que més ho sents.
Paco.- Je, je, home, de més de una, je je... Hi han varies. Je, je, varies.
|
|
Les seues armes de seducció
Paco.- Je, je... La meua tècnica, pues, a vore si vol vindre al cine, o la convide a sopar, o el que siga. Donar un poquet de pes per a... però... són molt dures eh? Pansit.- Jo en conec animalaes, jo en conec animalaes, animalaes... I a totes els dic el mateix, el mateix: "Ala perla, vols un cafenet gelat?" (rises) Jo a totes els dic el mateix. Igual em diuen que sí, que em diuen que no (rises). Però no és que vaja en mala intenció. En lloc de dir "vaig a conviar-te a un café", li dic "perla, ale, amone que vaig a convidar-te a un café gelat", siga hivern o estiu.
Paco.- sí. (Silenci). Tres o quatre, je, je ,je.je. Es que jo, com m´agraden tant, saps? Pansit.- Jo, fa un mes, em diuen: "espera´t ací en la porta de galeries que volen parlar amb tu". I res, em vaig esperar, però no savia qui era. Pensava que era per muntar-li la compra, amb el motocarro ple. Eix, ella, i em diu: "Xe, que estaves esperant-me a mi?" . I jo dic "Eh! A mi m´han dit que m´espere i ací estic. Que vols?", li pregunte. I diu ella:"Noo, volia a vore si volies enjuntar-te amb mi" (rises). Però, jo per ara no. Sabent que l´home ha volgut tornar amb ella, no, i tenint al zangano este allí dalt... (el germà) Paco.- Jo he tingut moltes ocassions, però quan he volgut jo, elles no han volgut, i al revés... Però això li passa a moltíssima gent, no sols a mi. Je, je. Com es aixó? "Lo que quiero no me lo dan, y lo que me dan no lo quiero", je je... |
|
Com els agraden les dones
Paco.- Buaa, roges, morenes, de tot, je je. Primetes, groses, m´agraden totes. Pansit.- Jo en això no tinc manies, no en tinc. En tal de que siga una dona de casa, no m´importa.
Paco.- Je,je. És que no té desperdici. Je, je. A mi m´agrada tot. Les cuixes, per exemple. Pansit.- A mi m´agrada tot.
Paco.- Home, no sé. Jo, els ulls. Pansit.- Jo, en tenir la vista ben clara, em conforme. |
|
Bon nas, bon compàs
Paco.- Je, je, sí, sí que pareix que el tenim grandet. Pansit.- No, jo tampoc em quede curt, je, je.
Paco.- Je, je, no. Pansit.- Normal i corrent, normal i corrent.
Pansit.- Normal.
Paco.- Je, je, je. Bé. je. je. je...No em queixe, je je...
Paco.- Sí, je, je,je. Bueno, una volta estava en una xicona, i em va dir que això no... que no, je, je, je. Que això era massa gran per a ella, je, je... Però dona, je , je, però jo que he fet? je je. Quina culpa tinc jo! Me caguen la mar... Em va deixar tallat. Pansit.- Això són coses normals i corrents, normals i corrents. Paco.- Sí, je, je, però a mi m´ha passat ja dos voltes, je, je... No es que presumesca de tindre-lo molt llarg, però no m´agrada tan llarg, perquè, je, je, al final tot són problemes, em diuen que no i que no, que fa mal. I jo, que ha de fer mal!
Paco.- Sí, Moisés, diuen, diuen, jo no ho sé, no li l´he vist. Això diuen, diuen. Com la gent diu que jo la tinc així, pues duen que hi ha un altre que també... Je, je... Jo no l´he vist ni m´agradaria vore-lo, je, je....
|
|
Per què et diuen Paco el Simpatic? I el Pansit?
Paco.- Sí, je, je...
Paco.- Perquè m´agrada relacionar-me amb tota classe de gent, amb gent rica, pobre, saps? Per exemple, en el cura, en el basurero... M´agrada relacionar-me amb tots, i m´agrada portar-me bé en tots. Crec que és correcte, crec. Crec que no faig mal a ningú, ningú em fa mal a mi...
Paco.-Sí, clar, clar, je, je... Pansit.- I besar és el que més li agrada, sobre tot a les xicones, je je... Paco.- Je, je, je, je, sí, sí... Després diuen: " fotre, amb l´excusa del simpàtic t´agrada besar a les xicones, eh? " Je, je, je...
Pansit.- Eixe apodo (malnom) ve de m´abuelo, que li dien el Pansit, i ara se´ns ha quedat per a nosaltres. És algo heredat.
Pansit.- No. Si en tinc alguno, està escampat per ahí, je je je... Sí m´agradaria tenir-ne. Portar una família endavant és lo més bonico que hi ha.
Paco.-Je, je...A mi m´agrada sense, je je. Però és perillós perquè es pot quedar embarassada, pots agarrar enfermetats... Pansit.- Bueno, pero eso es peligroso para un hombre que es casado, para uno que es soltero no... Jo anava a Barcelona a fer la temporà... Que acabavem, el divendres? Pues el divendres, agarravem el metro o el cotxe de línia, i ale, cap a la placeta i allí feiem tot el recorrido, tot el cap de setmana, a vore les xicones.
Paco.-Je, je...A mi m´agrada sense, je je. Però és perillós perquè es pot quedar embarassada, pots agarrar enfermetats... Pansit.- Bueno, pero eso es peligroso para un hombre que es casado, para uno que es soltero no... Jo anava a Barcelona a fer la temporà... Que acabavem, el divendres? Pues el divendres, agarravem el metro o el cotxe de línia, i ale, cap a la placeta i allí feiem tot el recorrido, tot el cap de setmana, a vore les xicones.
Tornar a l´index de l´entrevista
Aficions
Paco.-Je, je...Sí, jo el Ping-Pong. Jo jugava molt amb el teu germà. Al principi, ell va començar a jugar amb mi. Jugavem ahí on estaven les galeries, hi havia taules i futbolins i de tot. Primer li guanyava jo de sobre, però després em guanyava ell a mi, je , je... I ara si m´agarra em deixa k.o. Pansit.- Mira, el meu footing és el motocarret cap amunt i cap avall... Paco.-També m´agrada molt el futbol. El torneo d´empreses... Jo jugava de davanter centre i de porter. I d´allí va eixir el mote de Paco el Simpàtic, perquè m´agradava fer amics amb l´equip contrari, no vaig tenir ninguna tarjeta groga, ni res... Em van donar copes, en tinc tres en casa, a la simpatia. La gent , com em coneixia, em dien, mira Paquito el Simpàtic, i em saludaven des de la grada... Pansit.- Jo, fins fa dos anys, llavava la roba del Xixona Esportiu. M´enduia la roba a ma casa i la llavaba... Jo vaig a vore als juvenils tots els diumenges... |
|
Tornar a l´index de l´entrevista Paraules dedicades al poble de Xixona
Paco.- Sí, mira, jo et dic una cosa. A mi m´agrada molt viatjar, i eixir per ahí, però jo a Xixona, no la canvie per ningú. Pansit.- Jo, per a mi no hi ha altra cosa. Paco.- A mi en diuen, per què no te´n vas a Ibi, o Alacant, tu que pots. Però jo a Xixona no la canvie per res. Si estiguera lluny d´ací, crec que em moriria. Ací en este poble no hi ha res per divertir-se, però és que tira molt, tira molt. Jo ací sóc feliç. Pansit.- Mira, jo et dic que he tingut ocassions d´eixir, perquè tinc la meua cunyada en Ibi, i em diu que vaja i que vaja, però com m´he de deixar al meu germà a soles. Si el deixe a soles, es mor de fam. Jo faig macarrons, giraboix, A mi ninguna dona m´ha d´ensenyar a fer res...
Paco.- Je, je... Igualment. Açò és de categoria. Bueno, muchacho, ja ens vorem... Pansit.- Sí, de categoria. Mira, jo me´n vaig ara a fer-me un cafenet gelat. Ale, ja ens vorem...
|
