anecdotari

 

 

Tot va ocorrer un dia a la platja del Postiguet...

Uns quants companys/es de classe ens vam reunir vora el mar per passar un bon ratet. Tot discorria amb normalitat: frescoreta, brisa del mar, rises... El signe de la nit va canviar quan ella em va demanar que l´acompanyara a algun lloc on puguera "evaquar" (pixar, fotre !!!). Decidits, vam anar a buscar algun bar però estaven tots tancats. Per sort van trobar un pub que, no sé per què, tenia algo de sospitós. Res més obrir la porta per entrar, vam vore al front un llarg corredor amb gent als laterals, en un dels quals estava la barra. Al tancar la porta, la meua vista es va fixar en uns posters enmarcats que penjaven de la paret; un d´ells consistia en un primer pla de dos xicons guapets, modernets i jovenets; un altre contenia la foto d´uns quants tios musculosos ensenyant el seu cos i les seues protuberàncies. Em va resultar curiós el to carinyós que tenien aquestos xics...

Vam suposar que els servicis estarien al fons, així que vam decidir creuar tot el corridor. Mentre passavem entre tota aquella gent, vaig percebre que tots els grupets, generalment parelles, estaven formats per persones del mateix sexe. Pareixíem dos extranys en el paradís...

En arribar al final d´aquell corridor, en vam trobar un altre un poc més curt que tenia una porta al fons, una altra porta a l´esquerra que semblava tancada, i dues portes més a la dreta que tenien una cortineta cadascuna. Com que no hi havia cap indicació, vaig decidir a entrar en una d´aquestes portes de la meua dreta. Allí dins vaig veure una cosa que em va marcar per sempre: hi havia un monitor en el qual apareixia un grup de cinc o sis xics, completament coordinats i "compenetrats" que, amb un ritme desenfrenat, emulaven a una locomotora (amb diversos vagons...). Queda tot dit. En aquell moment vaig perdre completament el sentit tridimensional d´aquella habitació. És més, no sé si realment allò era una habitació, una cabina o una sala; i tampoc sé si hi havia algú mirant allò. En vaig sentir, en certa manera, molest per haver trencat la intimitat d´eixe possible algú. Allò cert és que ràpidament vaig sortir d´allí, vaig tancar la cortineta i, de nou, altra sorpresa: per fi vam trobar els servicis, però hi havia un problema: NO hi havia servicis per a les xiques, possiblement era l´esmentada porta tancada.

Bé, cap problema. Vam entrar als servicis dels homes, que eren prou típics. Davant l´urgència, ella es va clavar en un quartet que hi havia al fons. Com no tenia res a fer, em vaig dirigir cap a un d´aquestos pixadors, maravilla de la tècnica i el coneixement humà , que et permeten pixar dret, contra la pared , sense haver de preocupar-se d´alçar la tapa (Malgrat tot, tenen l´inconvenient de que de vegades et salpiquen la camisa o el pantaló, però no té inportància). Mentre mirava embobat com es dividia el meu fluid en petites i diferents gotetes al xocar contra la malla del clavegueró, va entrar un xic alt, elegantment vestit, ben afeitadet, morenet, amb trets d´origen nordafricà. Extranyament, i mira que és ample el món !!! , es va colocar al meu costadet, i mira que hi havien llocs buids !!! Jo vaig baixar el cap i vaig continuar amb les meues observacions... No obstant, al poc temps vaig notar algo estrany... Em semblava que aquell xic no parava de mirar-me, tenia una postura un poc rara, un tant separada del pixador... Vaig començar a posar-me un poquet nerviós... Per intentar controlar la situació, de manera disimulada, sense alçar el cap, se me va ocòrrer mirar de reull... I ací va estar la clau... IMPRESSIONANT !!! Una botifarra llarga, grossa i de tons obscurs, en possició horitzontal, no parava de realitzar moviments oscil.latoris, de dalt cap a baix, de manera lenta i suau, amb certs efectes hipnòtics, com si fós un pèndul... Mai havia vist una cosa de tals dimensions tant propet. Un poquet assustat, em vaig cordar la bragueta i vaig fer com si no haguera vist res. A continuació, no savia què fer però vaig decidir fer un poquet de temps per vore si eixia ella ja d´allí. Així que vaig anar a la pila, em vaig llavar les mans... i ella no eixia... No podia mirar enrere, així que em mirava a l´espill, i ella no eixia... Em pentinava, m´arreglava el coll de la camisa, em tornava a pentinar, i ella no eixia... La situació es complicava per moments... Volia avisar-lo de que hi havia una xica dins, ja que aquella era una situació un tant delicada... Aleshores em vaig girar i, intentant mantenir la distància de seguretat li vaig dir: ‘Oye, perdona, que... que hay una chica aquí dentro y... bueno que...’ Aquell continuava amb els seus moviments amortits, a la mateixa possició d´abans... Jo no savia com dir-li-ho i aquell girava el cap com volent dir-me que no m´entenia... Ho vaig intentar una altra vegada: ‘No, que... aquí dentro ... hay ... hay una xica... y por si sale y... ’. Jo no sé què és el que va entendre, però la qüestió és que, de sobte, va realitzar un gir de 180 graus, de manera que ara estava front a mi, apropant-se poc a poc, mirant-me fixament, i sense parar de donar armonia a allò que li penjava... Aquesta situació ja començava a preocupar-me un poc més... Mentre s´arrimava, digué amb accent argelí, amb certes dificultats amb l´idioma i emviant-me besadetes per l´aire: ‘Eres muy guapo...’ Aquell va ser el moment en que es van aclarir tots els meus dubtes sobre aquell lloc. Jo lentament me n´anava cap enrere, dirigint-me a aquell quartet per donar-li pressa a ella. De manera elegant, amb una veu varonil i de manera molt subtil i educada em va preguntar, dirigint la mirada cap a la llonganissa: ‘¿Quierer eh... buenu... un pocu... eh ... no sé... chu...chupar?’. En aquells instants, veient aquell tros de ejem... apuntant-me, em vaig quedar sense paraules: ‘Bueno... es que yo... no... yo... eso... no...bueno es que... a mi no....’ Al mateix temps tocava a la porta donant pressa per a què ella sortira ja, per a que "s´afanyara", però ella no eixia... De nou, aquell insistí: ‘¿No quierer... eh... un poquitu...? Si solu es... pocu... pocu tiempu... es solu un momentu... rapidu...’. De nou li digué: ‘No... gracias, es que... yo no... a mi no me gusta...yo chicas...’ Allò si que em semblà que ho va entendre. Quan ja m´esperava el pitjor, aquell, amb dificultats dimensionals, va guardar el seu bitxo, em pegà unes "palminetes" a l esquena i em digué, un tant frustrat, però amb gest d´aprovació: ‘Buenu... si no... quierer no... Adius’. I va desaparéixer, se´n va anar com si no hagués passat res... Bé, de fet no va passar res. Acte seguit va sortir ella i tornarem a la platja.

Aquella experiència va tenir repercusions possitives. Em va resultar molt interessant i curiós vore un món tant desconegut per mí tant a prop (però no tant a prop !!!). A més, allò va servir per confirmar aquell tòpic dels moros relacionat amb grandàries, colors morenets, etc. Bé, amb el meu major respecte cap a la llibertat sexual, em despedisc ja, que paresc " Paco l´explicaor".

 


Anecdotari    faloco@teleco.upv.es